Fou secretari del comitè central del partit comunista eslovac (1962-68) i primer secretari del txecoslovac (1968). Intentà un “socialisme més humà” mitjançant la liberalització del règim i una major independència política i econòmica respecte a l’URSS ( primavera de Praga ). La crisi esdevinguda dins el partit afavorí la intervenció de l’exèrcit del Pacte de Varsòvia, i fou destituït (1969). Posteriorment, hom el nomenà ambaixador a Turquia (1969-70), abans d’ésser expulsat del partit comunista i rebaixat a inspector forestal de Bratislava (1970). Reaparegué públicament vers la fi dels anys vuitanta i, amb el canvi polític, arribà a ocupar la presidència del parlament txecoslovac (1989). Doctor honoris causa per les universitats de Bolonya (1988), Madrid (1990) i Washington (1990), publicà, entre altres obres, La invasió soviètica (1990).