Amic de Husserl, és especialment conegut per la seva Logik (1921), considerada la més completa exposició de la lògica en el sentit fenomenològic, desenvolupada seguint una reflexió sobre fenòmens psíquics com el voler, la motivació i les disposicions. En la seva fenomenologia té un paper important la distinció entre essències bàsiques i essències empíriques. És autor de Phänomenologie des Wollens (‘Fenomenologia del voler’, 1900), Motive und Motivation (1911), Zur Psychologie der Gesinnungen (‘Per a la psicologia de les disposicions’, 1913-16) i Die Seele des Menschen (‘L’ànima de l’home’, 1933).