Es doctorà en lleis i aconseguí una càtedra de dret a la Universitat de València (1673), però l’abandonà per intentar triomfar com a dramaturg a la cort de Carles II, a Madrid. Les seves vint-i-tres obres teatrals es representaren en diverses ciutats (entre les quals, València i Barcelona), però tingueren poc èxit a la cort. La major part s’han perdut, set han restat manuscrites i només tres foren publicades: Fábula de Céfalo y Procris (1680), El arco de paz del cielo: Santa Bárbara i El católico Perseo San Jorge. És autor d’un teatre barroc de tipus cortesà amb notable complexitat teatral i exhibició escenogràfica.