Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos. El 1231 es feu franciscà.
Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics. Se li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva.