Adscrit a la FAI, assolí notorietat en fer la crítica sindical de Tierra y Libertad a partir de l’octubre del 1931. Fou elegit secretari general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril del 1932 — maig del 1933) i intentà un cert acord amb els trentistes, malgrat que pel setembre del 1932 dictés l’expulsió de la Federació Local de Sabadell al·legant que retenia el segell confederal. Durant la guerra civil, com a cronista de Solidaridad Obrera , acompanyà la columna d’Alberto Bayo que anà a les Balears (agost-setembre del 1936). Col·laborà posteriorment a Catalunya (1937-38).