Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat (1917-36). Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball. Elegit diputat a corts per Lliga Catalana (1933), compaginà el càrrec amb la presidència (1935) de la secció de política social d’aquest partit. Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat (16-18 de desembre de 1935). Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del setmanari Després (1933-36). Durant la guerra civil assessorà de la Junta de Burgos. A la postguerra, emigrà a l’Argentina (1939), on fou membre de diverses empreses comercials i financeres. Entre altres obres, ha publicat Derecho español del trabajo (1936), El ocaso de una gran utopía. Consideraciones sobre el pensamiento político de la Edadad Contemporánea (1941) i El sindicalismo como fenómeno social y problema jurídico (1958).