El 1855 es graduà a l’escola d’arts i oficis de París. El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics, entre els quals cal remarcar els de la Garona (1858) i el Duero (1876) a Bordeus i Porto, respectivament, i els de la xarxa de ferrocarrils francesa a Capdenac i Florac. Dirigí les obres de construcció d’una sèrie de viaductes amb pilars metàl·lics a Tardes, Cubzac i Garabit. Dissenyà i dirigí la construcció de l’estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), dels pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l’estructura interna de l’estàtua de la llibertat al port de Nova York i de la torre que duu el seu nom, la qual, construïda a París amb motiu de l’exposició universal del 1889, sintetitzà la seva llarga experiència en construcció de ponts per a erigir el monument més representatiu de l’enginyeria civil dins el s XIX. Prengué part en els treballs de construcció del canal de Panamà, i es veié implicat en l’escàndol politicofinancer que originà la cancel·lació de les obres (1893). Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de l’aire sobre els avions, i fundà el laboratori aerodinàmic d’Auteuil (1912), en el túnel de proves del qual foren assajats diversos prototips d’aeronaus.
Torre Eiffel, construcció de l’enginyer francès Alexander-Gustave Eiffel
© Corel Professional Photos
Enginyer francès.