Seguidor del surrealisme, conreava una poesia que vacil·lava entre el grotesc, la irreverència i el llenguatge intel·lectual, i emprava sovint l’argot i l’idioma popular. Des de Tempo de fantasmas (1951) fins a Uma coisa em forma de assim (1980), publicà deu llibres, entre els quals un de cròniques: As andorinhas não têm restaurante (1970). El 1982 publicà les seves Poesias Completas 1951-1981.