Llicenciat en administració d’empreses i Master of Business Administration per ESADE, fou responsable comercial a l’Orient Mitjà de la companyia perfumera Myrurgia. Els anys 1990-92 fou cap del departament de patrocinadors internacionals del COOB 92, i l’any següent fou designat gerent d’ISL, agència oficial de patrocini del COI, la FIFA i altres organismes esportius. Posteriorment fou responsable de màrqueting esportiu de Nike a Espanya i Portugal (1996-99) i Llatinoamèrica (1999-2002), càrrec des del qual contribuí a què aquesta multinacional esdevingués patrocinadora del FC Barcelona el 1998. Després de retornar a Catalunya des del Brasil, fundà l’empresa de màrqueting esportiu Bonus Sports Marketing (BSM) i s’incorporà a la candidatura de Joan Laporta que guanyà les eleccions a la presidència del club el juny del 2003. Fou vicepresident de la junta directiva fins el juny del 2005, que dimití el càrrec per desavinences amb Laporta. Durant la vicepresidència fou un dels artífexs de la plantilla de les temporades 2003-04 i 2004-05. Encapçalà l’oposició a Laporta, entre d’altres, amb la publicació del llibre Benvingut al món real (2006), on relatava el seu pas per la junta directiva del FC Barcelona, i també amb un actiu suport al vot de censura al president Laporta, que fou derrotada per un estret marge (juliol del 2008).
En les eleccions del 13 de juny de 2010 guanyà la presidència del FC Barcelona amb el 61,3% dels vots. Sota la seva presidència, el club fitxà el jugador brasiler Neymar, el maig del 2013, considerat un dels grans futbolistes del moment. Dimití el càrrec el 23 de gener de 2014. Durant el seu mandat el primer equip de futbol lluí publicitat comercial per primer cop (Qatar Foundation) i guanyà la Lliga de Campions (2011), el Mundial de clubs (2011), la Lliga (2011, 2013) i la Copa del Rei (2012). Les seccions professionals del club augmentaren el seu palmarès, especialment la de futbol sala, que aconseguí el màxim títol europeu per primera vegada (2012) i conquerí tres Lligues, tres Copes del Rei i tres Copes d’Espanya consecutives. També fou campió d’Europa l’equip d’handbol (2011).
Acusat de blanqueig de diners de la Confederació Brasilera de Futbol procedents del cobrament de comissions il·legals, el maig del 2017 la jutgessa de l’Audiència Nacional n’ordenà la presó preventiva i, el juny del 2018, el processament. El 25 de febrer de 2019 s’inicià el judici, conjuntament amb altres acusats; dos dies després l’Audiència Nacional en decretà la llibertat condicional. El 24 d’abril fou dictada la sentència absolutòria per a Sandro Rosell i la resta dels acusats per manca de proves.