Ingressà a l’Académie des Sciences l’any 1731 pel seu treball, fet a 16 anys, sobre línies de doble curvatura. El 1736 participà en l’expedició, dirigida per P.L. de Maupertuis, a Lapònia per mesurar un grau de meridià. Estudià la condició d’equilibri d’un fluid pesant en rotació a l’entorn d’un eix, i defensà la hipòtesi de l’aplatament polar del globus terraqüi, arran de les mesures dels meridians, remarcant que la Terra és formada per capes tant més aplatades com més allunyades són del centre. El 1758 calculà bastant acuradament la data de retorn del cometa Halley. Entre les seves obres destaquen Recherches sur les courbes à double courbure (1731), Théorie de la figure de la terre (1743) i Théorie de la lune (1752).