D'origen jueu, en aliar-se Bulgària amb els països de l’Eix, el 1943 fugí del país del país amb la seva mare i el mateix any ingressà al Conservatori de Jerusalem i després de la Segona Guerra Mundial a la Juilliard School de Nova York, on el 1947 guanyà el prestigiós premi Leventritt per a joves pianistes. L’any següent debutà al Carnegie Hall sota la direcció de Georg Szell.
A mitjan anys cinquanta fixà la seva residència a França. La seva anomenada començà el 1968, quan actuà al Festival de Salzburg seleccionat per Herbert von Karajan, amb el qual enregistrà una famosa edició dels concerts de Ludwig van Beethoven amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Actuà sovint al Palau de la Música de Barcelona. Especialista en Sergej Vasil’evič Rakhmaninov, Fryderyk Franciszek Chopin i Robert Alexander Schumann, el seu estil impetuós i alhora molt tècnic fou objecte d’opinions divergents. Compongué algunes obres per a piano.