Aquesta parcial coexistència de dos sistemes alfabètics comportava que alguns sons fossin representats indistintament amb l’antiga lletra demòtica o amb la nova lletra grega i que algunes lletres gregues fossin emprades exclusivament en paraules d’origen grec. L’ús de la zita, per exemple, és un cas extrem de barbarisme. D’altra banda, algunes lletres gregues foren emprades exclusivament com a monogrames per a representar abreujadament dues lletres més. La csi i la psi són monogrames en tots els dialectes coptes i representen k + s i p + s, respectivament. Les lletres thita, phi, khi, ho són en tots els dialectes excepte en el bohàiric, i representen t + h, f + h i k + h, respectivament. Cal notar també que, a més de les vocals assenyalades, hi ha el grup format per òmicron més ýpsilon, que té valor de u.
m
Escriptura i paleografia
Alfabet copte
©
hai), les quals són les últimes de l’alfabet.