El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme. Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat. El sector forestal ocupa 350 ha (un 30% de la superfície del terme); al regadiu (85 ha) dominen el conreu de tarongers (56 ha) i l’horta. Les terres de secà ocupen 665 ha (el 57% de la superfície del terme) i hi dominen gairebé totalment els garrofers; les oliveres ocupen 25 ha. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament pels propietaris. La població decresqué lentament des del final del s XIX fins al 1920 i, després, es mantingué estable fins el 1970. El decenni 1970-80 davallà fortament. La indústria terrissera tradicional perdurava encara al s. XIX. Per la seva proximitat, Sagunt ha esdevingut el punt de destí de l’emigració. El poble, que agrupa tota la població del municipi (493 h agl [2006], alfarenys; 172 m alt.), és situat a la dreta del Palància i al peu d’un petit turó, on es troba el santuari de la Mare de Déu dels Afligits. La parròquia fou erigida el 1547, desmembrant-la de la de Torres Torres.
