La séquia d’Alfarb (que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai) i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu (la majoria de tarongers) que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor. El secà (garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals) ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc. La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram. La població, bàsicament agrària, no creix a causa de la tradicional emigració a València i França.
El poble (1.424 h [2025], alfarbins; 94 m alt.), és a la vora dreta del riu Magre, a poca distància de Catadau i de Llombai.
La jurisdicció senyorial fou comprada el 1353 per Pere de Centelles; fou un dels pobles que formaren el marquesat de Llombai. El poble pertany, des del segle XVI, a la parròquia de Llombai. Població habitada per moriscs, quedà gairebé deserta a causa de llur expulsió, el 1609, però fou repoblada el 1611 amb 32 noves famílies cristianes.
Entre Alfarb i Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d’època romana.