Treballà, juntament amb Crescenzi, al panteó dels reis (1654) d’El Escorial. El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms. És autor també del palau del Buen Retiro de Madrid (1633) i del convent de les dominicanes de Loeches (1635-38). Realitzà, amb Eugenio Caxés, el retaule major i els laterals de l’església de La Merced Calzada de Madrid (1624), avui desapareguts.