Alfons d’Aragó i de Gurrea

(Saragossa, 1487 — Saragossa, 1550)

Comte de Ribagorça (Alfons VII: 1512-33) per renúncia del seu pare Joan d’Aragó.

El 1506 anà a cercar i acompanyà a Valladolid la futura reina Germana de Foix. A la mort de Ferran II (1516), anà a Flandes prop de Carles I, amb instruccions del regent Alfons d’Aragó; retornà amb el rei a la Península. En recompensa a l’hospitalitat que donà, al seu palau de Pedrola, al papa electe Adrià IV, fou nomenat comanador de Sant Jaume. El 1533 abandonà la vida cortesana i renuncià al comtat a favor del seu fill Martí. Deixà escrita una Historia y principios del linaje de los Gurreas i algunes poesies.