Intervingué decisivament en el procés contra Lleonard d’Alagó, marquès d’Oristany, favorable a la corona (1478). Nomenat vicecanceller d’Aragó (1479), exercí un paper determinant en l’establiment d’una germandat similar a la Santa Hermandad de Castella. Com a jutge major del regne aconseguí la reforma del dret de manifestació, un dels principals furs aragonesos, que la corona desitjava abolir. El 1484 acumulà també els càrrecs de vicecanceller de Catalunya i de València i, amb la creació del Consell d’Aragó (1494), fou designat per a exercir-ne la presidència (1494-1508). El 1486 fou encarregat de redactar la Sentència de Guadalupe, que posà fi a l’aixecament remença. Acusat en el procés per la mort de l’inquisidor Arbués, només uns breus d’Innocenci VIII (1488) el deslliuraren de la inquisició. Fou un dels patrocinadors de Cristòfor Colom. Alguns dels seus fills s’emparentaren amb membres de la noblesa d’Aragó.