Alfons IV de Lleó

el Monjo (snom.)
(?, ? — ?, 933)

Rei d’Astúries i de Lleó (925-933), fill d’Ordoni II.

El 925 destronà el seu cosí Alfons Froilaz “el Geperut” (fill i successor de Fruela II). Immediatament fou nomenat rei de Lleó. A la mort del seu germà Sanç (929), Alfons incorporà novament Galícia al regne de Lleó. El 931, entristit per la mort de la seva muller Onneca, abdicà a favor de Ramir, el seu germà petit, i entrà al monestir de Sahagún. Un any més tard, però, penedit de la seva decisió, anà a Simancas i es féu proclamar altre cop rei. Aviat retornà al monestir, bé que per poc temps. Mentre Ramir ajudava els toledans enfrontats amb l’exèrcit cordovès, Alfons ho aprofità per entrar a Lleó i prendre la ciutat (932). Aleshores Ramir tornà a Lleó, empresonà Alfons i li féu llevar els ulls.