Col·laborà a Fatty (1919), setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut! (1922), on signà amb el pseudònim de Duvinyals, que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic. Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc (1921) i Corpus! (1925), però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere: La florista de la Rambla (1928), La lleona (1929), La pubilla de l’hostal (1929), La reina ha relliscat (1932), i més tard El dret a la vida (1950), entre més d’una cinquantena de títols que conegueren sort diversa. Conreà també la novel·leta rosa i pseudohistòrica: Vassall d’amor (1924). Publicà un volum d’anecdotari del segle XIX, basat en els papers i els records del seu pare: La rebotiga de Pitarra (1946).