Fill de Lluís Serrahima i Camín. Estudià amb Antoni Urpí i al Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva primera exposició fou a la Sala Parés el 1930, on obtingué un gran èxit amb peces de formes geomètriques i simples, allunyades del gust neobarroc i decorativista del moment, formes que continuà en la seva trajectòria artística. Conreà especialment l’argenteria religiosa: féu diferents custòdies, com una per al XXXV Congrés Eucarístic, la de les Llars Mundet i d’altres, nombrosos calzes, etc. Col·laborà en la realització del tron de la Mare de Déu de Montserrat. Obtingué diferents premis, com la medalla d’argent de la Triennale de Milà del 1936, i la de la Bienal de Punta del Este (Uruguai) el 1967, i premis a trofeus esportius en les exposicions de l’Art en l’Esport de Barcelona el 1967, i de Bilbao, el 1970. Fou president del FAD i del saló monogràfic Hogarotel. El seu germà, Rafel Serrahima i Bofill (Barcelona 1910), pintor i orfebre, col·laborà amb ell en diferents projectes d’orfebreria religiosa; destaca la seva tasca de retratista al llapis.