Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria (1987), La edad de oro de los perros (1989), Amor mortal (1990), Sin maldita esperanza (1994), caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared. En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos (2003). També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol (2001).