Franciscà, fou professor de teologia a Salamanca. Tingué un paper destacat a les sessions tercera i quarta del concili de Trento (1545). És autor de diverses obres exegètiques i de De justa haereticorum punitione (1547) i de De potestate legis poenalis (1551), on defensà la pena de mort i assenyalà les condicions de la guerra justa.