Entrà en la cancelleria reial i fou secretari i llatinista oficial de Carles I (1526). Actuà d’intermediari en els greus conflictes politicoreligiosos entre l’emperador i els protestants. Admirador i seguidor d’Erasme, amb qui mantingué correspondència, el defensà de les possibles accions de la inquisició (1627). Una de les seves obres fonamentals, conseqüència dels greus moments polítics (el saqueig de Roma, el 1527), és el Diálogo de Lactancio y un Arcediano o De las cosas ocurridas en Roma, on fa una defensa de l’actuació de l’emperador i una severa censura de caràcter erasmista.
La segona obra, Diálogo de Mercurio y Carón, inspirada en les antigues danses de la mort, és també una apologia del rei i una visió satírica dels personatges de l’època. La prosa d’ambdues obres és una de les més perfectes del període renaixentista.