Marquès de Zayas, ingressà en l’exèrcit el 1913, i a l’adveniment de la República (1931) deixà el servei actiu quan era capità d’artilleria i pilot d’aviació, supernumerari a les Balears. Al començament del 1934 formà part del primer triumvirat de FE y de las JONS a Mallorca, i en fou el primer cap provincial. Fou redactor d’Aquí Estamos, l’òrgan de Falange a les Balears. A partir del gener del 1936 prengué part en mítings en diferents indrets de l’illa. Fou detingut el 9 d’abril de 1936, durant quaranta-vuit hores, i un altre cop el 17 del mateix mes, traslladat al fort de Sant Carles al cap d’uns quants dies, hi romangué fins el 19 de juny. Tornat a empresonar pocs dies abans de començar el Movimiento, fou alliberat el matí del 19 de juliol de 1936 pels falangistes revoltats. Demanà —i l’obtingué— ajut de Mussolini (material bèl·lic i la col·laboració del feixista italià A. Bonaccorsi, comte Rossi), que permeté de conservar Mallorca per al bàndol franquista. Després de la unificació, a l’estiu del 1938 fou enviat a Roma pel govern de Burgos, com a representant davant les organitzacions feixistes d’Itàlia i dels països balcànics, i el juliol del mateix any, fou nomenat secretari general de FET y de las JONS a Itàlia. Cap al 1939 passà a ser cap estatal del Sindicat de Transports i Comunicacions. El 1943, Franco el nomenà procurador a corts. El 1955 publicà la Historia de la Vieja Guardia de Baleares, llibre fonamental per a estudiar la Falange a Mallorca abans de la Guerra Civil Espanyola.
Alfonso de Zayas
© Fototeca.cat
Polític i militar.