La seva prosa s’insereix en el realisme social amb un estil molt acurat i un cert barroquisme en la sintaxi. Entre les seves obres destaquen La zanja (1961), Un cielo difícilmente azul (1961), El capirote (1966), Guarnición de silla (1970), Con flores a María (1981) i Otoño indio (1983). Cada cop més al marge del món literari, la seva obra posterior té poc interès.