Fou metge adjunt de neurologia a l’Hospital Clínico de Madrid (1971-73) i cap de neurologia a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid (1973-2013), i professor de neurologia (1976-85) i de patologia mèdica (1985-2013) a la Universidad Complutense de Madrid.
L’any 1957 s’inicià com a autor de poemes i de teatre. També fou artista plàstic, i la seva pintura s’exposà en diverses ocasions des de l’any 1983.
La seva primera obra teatral fou Cycle (1961). En el marc del XIV Festival de Teatre de Sitges (1981), estrenà l’obra Latidos (1972-78), muntada pel grup Génesis Teatral del turó de la Peira sota la direcció de Daniel Martínez. En l’Off del mateix certamen es presentà la versió catalana d’El zero transparent. El 1987 estrenà Gaviotas subterráneas (escrita el 1983), sota la direcció d’Emilio del Valle, i el 1993 Sol ulcerado, dirigida per Jesús Cracio. En els darrers anys publicà les dramatúrgies Duetto (Diez asaltos y un desliz, para un actor y una actriz) (2013), Tiempo de indignación (2013) i Nagashaki-Macbeth (2014).
Obtingué els premis Lope de Vega (El desguace, 1977) i el Fastenrath de teatre de la Real Academia Española (1981).