Alumne brillant, començà a escriure poesia a catorze anys. Seguí estudis de música, medicina, dret i dibuix, però, interessat només per la literatura, el 1828 fou introduït al cercle literari de Victor Hugo, on conegué Nodier, Vigny i Sainte-Beuve. La influència romàntica s’aprecia ja en els Contes d’Espagne et d’Italie (1830). El 1832 debutà en el teatre amb Un spectacle dans un fauteuil , que recull un drama, La coupe et les lèvres , i una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles , obres destinades a ésser llegides i no representades. L’any següent publicà dues obres dramàtiques més, Andréa del Sarto i Les caprices de Marianne , i un llarg poema, Rolla. D’aquesta època data el seu idil·li amb George Sand, amb la qual viatjà a Itàlia. Les relacions entre ells dos duraren un any; el 1834 Musset caigué malalt a Venècia i l’escriptora l’abandonà. Aquesta aventura amorosa inspirà La confession d’un enfant du siècle (1836), Les nuits (1837) i, indirectament, la Lettre à Lamartine i Souvenir (1841). Entre el 1835 i el 1840, l’època més important de la seva carrera, Musset publicà una sèrie de peces dramàtiques: On ne badine pas avec l’amour , Lorenzaccio (1834), la seva obra dramàtica més important, Barberine, Ce chandelier (1835), Il ne faut jurer de rien (1836), poemes satírics, alguna novel·la curta, com Margot (1838) i una obra de crítica, Lettres de Dupuis et Cotonet (1837). Musset concep la poesia com l’expressió immediata i sincera de les emocions íntimes i li demana l’espontaneïtat, que prefereix a l’elaboració artística. D’una manera com més va més espaiada, escriví per al teatre: Il faut qu'une porte soit ouverte ou fermée (1845) i Bettine (1851). Algunes comèdies seves foren traduïdes al català per Rossend Llates. Fou elegit membre de l’Académie Française el 1852, data que marca el final de la producció literària.
Alfred de Musset
© Fototeca.cat
Poeta francès.