Alfred Gallard i Genís

(Palafrugell, Baix Empordà, 1899 — Barcelona, 1980)

Escriptor, traductor i periodista.

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui col·laborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon. A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona (La Revista, La Publicitat, La Veu de Catalunya, D’ací i d’Allà i Avui). Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig (la biografia de Tolstoi), Joseph Conrad (Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide), Frank Thiess (Dona raptada) i obres de teatre. El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l’Arbejà (1922). Després de la Guerra Civil, continuà treballant a Montaner i Simon, on feu pròlegs i traduccions al castellà del poeta i narrador Joseph von Eichendorff (Episodios de una vida tunante), dels dramaturgs Émile Erckmann i Alexandre Chatrian (Confidencias de un clarinete), i traduccions de l’historiador Octave Aubry (Napoleón en Santa Elena), de la novel·lista Pearl S. Buck i del pensador Johann Wolfang Goethe.