Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot. Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona. Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols (1322). És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències (1325).