Fou metge de la cort de Viena i professor de castellà de Maria Cristina d’Habsburg, futura reina d’Espanya. Més tard anà a Leipzig, on fundà un institut de traduccions i fou intèrpret jurat dels tribunals. Fou corresponsal d' El Imparcial de Madrid a Alemanya. El 1912 tornà a Barcelona, i, com a expert en diversos idiomes, passà a l’Institut d’Estudis Catalans (1914). Deixà obres de tema mèdic, com Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo (1878) i Compendio de hidrología médica... (1884), i un mètode taquigràfic català i castellà, sovint reeditat.