Fill de Manuel Pereña i Puente. Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc. Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal (1909), que convertí en diari bilingüe.
Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909. Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana (1914). El 1917 tingué un paper determinant en la creació del Partit Republicà Català i formà part del seu directori.