Considerat com a referent de la literatura llatinoamericana, la temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima.
Publicà, entre d’altres, les novel·les Un mundo para Julius (1970, Premio Nacional de Literatura 1972), La vida exagerada de Martín Romaña (1981), El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz (1985), Reo de nocturnidad (1997, Premio Nacional de narrativa 1998), La amigdalitis de Tarzán (1999, premi Grinzane Cavour 2002), El huerto de mi amada (2002, premi Planeta), Las obras infames de Pancho Marambio (2007) i Dándole pena a la tristeza (2012).
Escriví també els contes Huerto cerrado (1968), amb 12 relats, La felicidad ja ja (1974), Todos los cuentos (1979), Magdalena peruana y otros cuentos (1986), Goig (1987), coescrit amb l’escriptora salvadorenya Ana María Dueñas, Cuentos completos (1995), Guía triste de París (1999) i La esposa del rey de las curvas (2009).
És autor de diversos volums de memòries (A vuelo de buen cubero, 1977; Crónicas personales, 1987; la trilogia Permiso para vivir. Antimemorias I, 1993, Permiso para sentir. Antimemorias II, 2005, i Permiso para retirarme. Antimemorias III, 2021; Doce cartas a dos amigos, 2003; i Desde la Hondonada 1, 2024) i d’assajos i articles (A trancas y barrancas, 1996; La historia personal de mis libros, 2000; Crónicas perdidas, 2002; Entrevistas escogidas, 2004; i Entre la soledad y el amor, 2005).
L’any 2012 rebé el premi FIL de literatura en llengües romàniques.