Començà a estudiar dret a Sant Sebastià, on participà en la fundació del Teatro Español Universitario (TEU). Abandonà la carrera i es traslladà a Madrid per dedicar-se a la interpretació i debutà en el cinema el 1962. Molt popular gràcies als papers còmics que interpretà en nombroses comèdies cinematogràfiques, donà lloc a un estil humorístic propi batejat com a landisme. Des del final dels anys setanta, però, li fou reconegut el seu gran talent gràcies a la seva participació en films de més entitat.
Hom pot destacar de la seva filmografia (en total més de 140 pel·lícules), El verdugo (1963) de L.G. Berlanga; De cuerpo presente (1965) d’A. Eceiza; No somos de piedra (1967) de M. Summers; No desearás al vecino del 5° (1970) de R. Fernández; El puente (1976) de J.A. Bardem; Las verdes praderas (1979) i El crack (1981), ambdues de J.L. Garci; Los santos inocentes (1983) de M. Camus, premi d’interpretació de Canes, que compartí amb Francisco Rabal; La vaquilla (1985) de L.G. Berlanga; El bosque animado (1987) i La marrana (1992), de J.L. Cuerda, amb els quals obtingué el premi Goya al millor actor el 1988 i el 1993, respectivament; Sinatra (1988), de Francesc Betriu, amb el qual guanyà el premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1989; Canción de cuna (1993) de J.L. Garci; El rey del río (1994) de M. Gutiérrez Aragón; Historia de un beso (2002) de J.L. Garci; El refugio del mal (2002) de F. Cábez; La luz prodigiosa (2003) de M. Hermoso; El oro de Moscú (2004), de J. Bonilla; Tiovivo c. 1950 (2004) i Luz de Domingo (2007), ambdues de J.L. Garci, després de les quals es retirà. L’any 2008 li fou atorgat un premi Goya honorífic. Participà també en diverses sèries de televisió.