L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres. Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història. La seva tesi doctoral, El virrey Amat. Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent, publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge. És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el Trienio Constitucional (1973), a més de diversos articles sobre aspectes dels segles XVII i XVIII catalans.