La resta del terme és planer i els accidents del relleu ressalten per la vegetació composta per bosc (més de 1 000 ha de pins i alzines) i la garriga (unes 1 000 ha). La terra conreada ocupa més de la meitat del municipi, amb predomini dels conreus de secà (cereals, ametllers, figueres i garrofers), mentre que el regadiu (22 ha) es limita a horts familiars. Predomina l’explotació directa.
En la ramaderia predomina el bestiar boví i l’oví. La població assolí un màxim de 4 096 h el 1930 però des d’aleshores començà a decaure fins a mitjan anys vuitanta, que començà una recuperació gradual i sostinguda. La vila (2 308 h agl [2001], algaidins ; 210 m alt.), fundada el 1300 per Jaume II de Mallorca a l’indret d’una antiga alqueria islàmica del terme de Montuïri, és situada al centre del terme, sobre la carretera de Ciutat de Mallorca a Manacor. Fins al s. XV depengué de la parròquia de Castellitx. Al puig de Randa es troben els santuaris de Cura i de Sant Honorat. A més de l’antiga parròquia de Castellitx (actualment santuari de la Pau), el municipi comprèn els pobles de Randa i de Pina i la caseria de Punxuat. Entre les possessions més importants cal esmentar (a més de la de Castellitx) Albenya, son Veny (antigament s’Estacar), so na Mora i son Mesquida (actualment dividides) i Binicomprat.