Limitada per l’oceà Atlàntic (S i W) i el Guadiana (E) i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique (902 m) i Caldeirāo (589 m). Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies. La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries: hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà (oliveres, figueres i ametllers). La pesca hi té molta importància: sardina i tonyina essencialment. Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva.
Muralles de Faro
Vitor Oliveira (CC BY-SA 2.0)
Aquesta regió tingué poblament prehistòric important a les primeres edats dels metalls, amb molts monuments megalítics. A l’edat del bronze tingué una cultura pròpia (bronze meridional portuguès) contemporània a la cultura d’El Argar del SE de la península Ibèrica. Els fenicis comerciaren a les costes, i passà després de la conquesta romana a formar part de la província de Lusitània. Al segle XI, en aquesta zona hi hagué les petites taifes de Silves i de Santa Maria do Algarve, totes dues absorbides per la de Sevilla; la de Silves reaparegué al segle XII. L’Algarve fou incorporat al regne de Portugal per Alfons III l’any 1249, i, després de llargues disputes amb Castella, que pretenia d’annexar-lo, fou assegurat per a Portugal pel tractat d’Alcanyís (1297).