Alginet

Estació del tren i torre de l'escola d'Alginet

© Carolina Latorre Canet

Municipi de la Ribera Alta.

Ocupa en aquesta comarca una posició marginal al N, apartat ja del Xúquer i del seu afluent, el riu Magre, a la zona de transició, cap a l’Horta. Gairebé tot el terme és pla, format per sediments quaternaris; només vers l’W apareixen uns petits tossals, que constitueixen els contraforts de la serra Falaguera.

El regadiu ocupa 1.760 ha (73% de la superfície del terme); la producció més destacada és la del taronger (1.070 ha), que ha desplaçat els arrossars i la terra dedicada a cereals i llegums. Altres conreus importants són els bresquillers (270 ha) i les hortalisses (400 ha). Cal destacar la presència de les maduixes (150 ha). L’aigua de regatge prové de la séquia reial del Xúquer, la qual travessa el terme per l’E, gràcies al cano d'Alginet de 170 m de longitud i que permet transportar l'aigua (10m3/seg) per sota del barranc dels Algadins, però també del riu Magre i, la instal·lació de bombes de motor ha permès de reduir considerablement el secà (60 ha, garrofera sobretot). La indústria queda limitada a les activitats derivades de l’agricultura: envasos de fusta, condicionament de fruita, etc. Hi ha una cooperativa agrícola força important, especialitzada en la tramesa, essencialment de tomàquets i de taronges, a l’estranger.

La població ha augmentat en cent anys en un 500% (11.645 h [1991]), gràcies al pas d’una agricultura de subsistència a una altra de mercat; aquest canvi afavorí la tendència a l’extensió del regadiu, el qual, vers el 1850, només comprenia una petita part amb aigua del riu Magre, per tal com la séquia reial del Xúquer no era utilitzada. La propietat és molt repartida i el 97% de les explotacions tenen menys de 5 ha; amb tot, hi ha també un cert nombre de jornalers agrícoles. Encara avui, el 33 % de la població activa treballa al camp. El ferrocarril de València a Almansa passa pel terme, bé que força allunyat del nucli urbà.

La vila (12.376 h [2006], alginetins; 31 m alt.), vora el ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera i al llarg de la carretera de València a Albacete (antic camí ral de Madrid), té l’aspecte característic de les poblacions de la Ribera, amb cases blanques i carrers de traçat regular. Era una antiga alqueria islàmica; al segle XVI, el governador de València, Jeroni Cabanyelles, començà la construcció del castell, conservat en part (marquesat d’Alginet). Pertangué a la parròquia d’Espioca fins el 1375 que fou creada la d’Alginet. Dins el terme municipal es troben dos antics hostals: la venta del Quincaller i la venta dels Algadins; prop de la vila hi ha l’ermita de Sant Josep, construïda sobre una de gòtica anterior. A la partida de l'Horteta, centrant una gran masia, hi ha la torre Luengo.