Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I (1333-53) i del seu fill Muḥammad V (1353-91). El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts: l’alcassaba militar, a la punta de ponent; el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant. La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati: la del Mexuar, per a l’administració; la de Comares, per a la vida oficial de la cort, i la dels Lleons, per a la vida privada del rei. El pati de Comares respon al model clàssic a l’Àndalus, i el pati dels Lleons representa el moment més esplendorós i refinat d’aquest art, que sabé combinar amb encert els jardins, l’aigua i l’arquitectura, i que aconseguí de treure les màximes possibilitats d’uns materials pobres (maó, guix, fusta), d’unes estructures senzilles i d’uns temes ornamentals limitats (geomètrics, estilitzacions vegetals, inscripcions). Alicatats ceràmics, guixeries policromades, sostres de fusteria i una subtil disposició escenogràfica dels elements constructius són el major encant del saló d’Ambaixadors, de les sales d’Abenserraigs, de Dues Germanes o dels Reis, del mirador de Daraxa o de les torres de la Captiva o de les Infantes, que són les parts més sobresortints d’aquest palau medieval islàmic, arribat en bon estat fins als nostres temps. Després de la conquesta castellana, l’Alhambra fou modificada per a les habitacions de Carles V i, particularment, per a la inclusió del gran palau de Carles V, obra cabdal del renaixement hispànic projectada i dirigida per Pedro Machuca entre el 1526 i el 1550.
El conjunt monumental de l’Alhambra de Granada, aixecat pels reis nazarís per a llur residència
© Arxiu Fototeca.cat