Es naturalitzà libanès en traslladar-se (1956) a Beirut. Un dels homes clau del moviment intel·lectual àrab contemporani, fundà i col·laborà (1956-64) en la revista avantguardista Ši (‘Poesia’) i dirigí després la bimensual Mawāqif (‘Posicions’). És autor de quatre reculls de poesia: Qasā’ id ulā (‘Primers poemes’, 1957), Awrāq fī-l-rīh (‘Fulls al vent’, 1958), Agānī Mihyar al-Dimašqī (‘Cançons de Mihyar el de Damasc’, 1961) i Kitāb al-taḥawwulat wa-l-hiǧa fī aqālīm al-nahār wa-l-layl (‘Llibre dels canvis i de la fugida en els climes diürns i nocturns’, 1965) i de diversos volums —entre els nou programats— d’una antologia de la poesia àrab de tots els temps: Dīwān al-ši'r al-'arabī.