Fundà i dirigí la revista Tierra Nueva (1940-42). L’espontaneïtat de les seves primeres poesies (Páramos de sueños, 1944) evolucionà cap a un hermetisme formal en la seva producció posterior (Imágenes desterradas, 1948; Palabras en reposo, 1956). L’amor, el temps, la solitud, la mort, són els temes constants dels seus poemes. Publicà també el volum d’assaigs Los momentos críticos (1987). Membre de la Academia Mexicana de la Lengua (1964), el 1984 rebé el premi Xavier Villaurrutia, el 1986 l’Alfonso Reyes i el 1987 el premi Nacional de Lingüística y Literatura.