Era fill d’un bei d’Albània. El 1788 aconseguí, per mitjans violents, el nomenament de paixà de Iōánnina i, a poc a poc, estengué el seu poder a l’Epir, Tessàlia, part de Macedònia occidental, de Grècia central i de Morea (1818). Mantingué relacions amb Napoleó i amb la Gran Bretanya, alternativament. Amb l’ajut de voluntaris grecs, serbis i valacs, es declarà independent de la Porta (1819), però fou vençut pels turcs i assassinat. Mantingué a Iōánnina una cort semibàrbara, descrita per Byron, que la visità, en la seva obra Childe Harold’s Pilgrimage.