De família no omeia, ‘Alī era senyor de Ceuta i de Tànger. El partit eslau de Còrdova, capitanejat per Ḥayrān, l’atragué a fi de destronar el califa berber Sulaymān i de restaurar Hišām II, del qual pretenia ésser l’hereu. Després de prendre Màlaga es dirigí a la capital, on entrà el 1016. Semblant-li segura la mort de Hišām II, es proclamà califa i instaurà un règim tolerant fins que una coalició, formada per Muǧāhid de Dénia, Hayrān, el rei de Saragossa i el comte Ramon Borrell de Barcelona, li suscità un nou adversari, ‘Abd al-Raḥān IV. Fou finalment assassinat i el succeí el seu germà al-Qāsim, governador de Sevilla, enfront dels drets legítims de Yaḥyà ibn ‘Alī.