Estudià teologia a Qom. Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers col·laboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià. Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic (1980-87) i president de l’Iran (1981-89). El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran. Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes. El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat.