El seu ús s’estengué per tot l’islam, però els fabricats a Al-Andalus superaren en qualitat els de la resta. L’ornamentació solia ésser una combinació de temes estrellats i poligonals, de colors blanc, verd, blau, negre i, rarament, groc i purpuri. És difícil d’establir una diferenciació entre els fabricats a Sevilla i els de Granada, però aquests sobresurten, especialment els del regnat de Yūsuf I (sala de Comares i torre de la Captiva) i de Muḥammad V (sala de les Dues Germanes i mirador de Daraxa) a l’Alhambra (s. XIV). També són importants els de l’alcàsser de Sevilla, els de la capella reial de la mesquita de Còrdova (1371) i els del convent de Las Dueñas, a Salamanca, obra de Juan Sánchez de Sevilla (1390-1400). Entre els alicatats valencians de Manises i Paterna, inspirats en els de Sevilla, cal destacar els procedents del paviment del claustre de Poblet. Aquest gènere perdurà tot el s. XVI, però ja en decadència (sòcol del pati dels Arrayanes, a Granada, entre el 1587 i el 1599).
m
Arts decoratives