Aquests àlies s’usen per a facilitar l’accés als recursos del sistema, i en alguns casos, per a habilitar aquest accés. Els àlies de fitxers permeten tenir diferents punts d’accés sobre un mateix fitxer, a part del seu accés bàsic; la utilitat d’aquest múltiple accés és el fet de poder disposar d’un mateix fitxer en diferents subdirectoris o carpetes, sense necessitat de tenir múltiples còpies d’aquest fitxer, ni d’haver d’usar complicades instruccions d’accés per a accedir-hi directament. A tots els efectes, l’àlies del fitxer es comporta com el fitxer que referencia, amb la diferència que la ubicació del fitxer i la de l’àlies no tenen res a veure entre elles. En els sistemes gràfics de gestió de fitxers, la icona d’accés a un fitxer acostuma a ser un àlies d’aquest; en els sistemes UNIX, els àlies reben el nom d’enllaços (links); en Windows, un cas paradigmàtic d’àlies és l’anomenat accés directe d’un fitxer. Els àlies de dispositius sovint habiliten l’accés a aquests. Si hom té un programa preparat per a treballar amb el disc C, cosa que vol dir que internament fa crides al disc C, i, en canvi, vol executar-lo sobre el disc D, a l’hora de crear un àlies per al disc D que es digui C, és a dir, definint que el nom C és un accés alternatiu per al disc D (i, per tant, perdent accés al disc fins ara anomenat C), aconseguirà que cada crida interna que faci el programa sobre el disc C s’executi, en realitat, sobre el disc D.
m
Electrònica i informàtica