alimentació complementària

f
Pediatria

Incorporació d’aliments sòlids i líquids diferents de la llet materna i de la llet de formulació a l’alimentació dels infants, que s’inicia després dels sis primers mesos d’alletament exclusiu.

Si bé poden haver-hi diferències individuals, després dels sis mesos la llet materna (o de formulació en el seu defecte) pot no ésser suficient per a satisfer tots els requeriments nutricionals dels nadons i nens petits, de manera que a partir d’aquest moment es comencen a introduir altres aliments. L’equip de pediatria aconsellarà quan és el millor moment i amb quin aliment és convenient començar la diversificació alimentària, ja que això dependrà del grau de maduresa i desenvolupament de l’infant, i també de l’interès que demostri per tastar nous gustos i noves textures. No obstant això, la recomanació és, tot mantenint la lactància materna fins els dos anys i oferint sempre primer el pit, començar la incorporació de nous aliments a partir dels sis mesos. La introducció dels nous aliments ha d’ésser d’un en un, deixant uns quants dies de separació per a poder observar possibles reaccions adverses i començant per fruites, verdures i cereals sense gluten (arròs, blat de moro), amb presentacions i textures que no suposin un risc d’ennuegament. Posteriorment, s’introdueixen els cereals amb gluten (blat). L’ordre i el moment d’introducció dels altres aliments sembla que no té gaire importància, tot i que se sol parlar de calendaris orientatius d’introducció de nous aliments. En general, se solen incorporar les carns magres als 7 mesos, i s’espera fins als 9 mesos per al peix. Quan l’infant té al voltant dels 10 mesos pot començar a tastar el iogurt natural i el formatge fresc, algunes verdures crues com el tomàquet sense pell ni llavors, el rovell d’ou cuit i els purés fins de llegums. A partir de l’any, el nen pot menjar gairebé de tot: s’introdueix progressivament la llet sencera i el formatge poc gras, l’ou sencer, les verdures crues com trossets d’enciam o pastanaga ratllada i la fruita seca triturada (ametlles, avellanes, pinyons, nous, etc). Finalment, es deixaran per a més endavant els aliments al·lergògens i els que comporten un risc d’ennuegament, com les fruites vermelles i exòtiques, la fruita seca sencera, les verdures flatulentes, el peix blau o gras i el marisc. Els aliments i les preparacions per a nens petits no han de dur sucre ni sal afegits.