aljama

f
Història

Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.

A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat ( call, jueria, moreria) i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc. Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc. Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament.