Des del 1952 treballà intensament en l’enginyeria de túnels, entre els quals cal destacar els del canal de la Mànega i de Clyde, el túnel ferroviari de Potters Bar, el túnel de càrrega de l’aeroport de Heathrow i el perllongament de la Jubilee Line del metro de Londres. També treballà en el disseny del túnel d’abastament d’aigua del riu Orange-Fish a Sud-àfrica, de 80 km de longitud. Fou el president fundador de l’Associació Internacional de Túnels (1974), de la qual fou president honorari fins la seva mort; exercí com a president electe de l’associació professional dels enginyers civils britànics (1977-78) i fou membre de la Royal Society i de la Royal Academy of Engineering. El 1982 fou nomenat sir.