En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència (per exemple, al final d’una proposició asseverativa), que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada. Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques. En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’allargament fonètic comporta o pot comportar correlativament canvis significatius (quantitat).
m
Fonètica i fonologia