És obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats, i és utilitzat com a intermediari. Es copolimeritza amb l’etilè, el propilè i l’estirè i dóna amb els diborans copolímers pirofòrics. Reben també la designació genèrica d'al·lens tots els hidrocarburs que, com l’al·lè, tenen dos enllaços dobles cumulats. Els al·lens són obtinguts: per deshalogenació o per d’altres reaccions d’eliminació de composts adequats; a partir de composts α-cloroacetilènics i de reactius de Grignard, i per piròlisi. En presència de bases fortes s’isomeritzen en hidrocarburs acetilènics i, com ells, s’hidrolitzen en presència d’ions Hg 2+ i donen cetones. Llur dimerització en derivats del ciclobutà és fàcil; han pogut ésser obtinguts polímers de pes molecular elevat, els quals són formats per cadenes:
que en medi àcid passen a
. Els polial·lens són incolors, fràgils, d’escassa solubilitat i es fonen al voltant de 120°C.